domingo, 27 de noviembre de 2016

De l'Àurea cap a l'Ignasi

Va per a tu, Ignasi:
Ignasi, tu has estat el meu gran amor. M’has omplert el cos, el cor i l’ànima de tot el que una persona, una dona, pugui imaginar. He viscut amb tu el que és de veritat mirar-nos els ulls, abraçar-nos i sentir-nos absolutament plens, sense paraules, besar-nos i tocar les estrelles, morir-me de ganes de fer-te un dolç petó al moflet, o de mirar-te quan feies aquell moviment tan mono amb els llavis i també de jugar junts i fer pilleries com feiem...
Amb tu he tocat el cel i m’he arrelat més a la terra... el conegut terra i cel dels nostres cursos... junts hem viscut moltes experiències, molt pròpies del cel, i també adversitats de la vida molt pròpies quasi dels inferns... però junts les hem superat, una a una, amb la fortalesa, l’amor que ens teníem l’un a l’altre, i les ganes de viure i de ser feliços.

Això és el que de moment em fa seguir endavant, la plenitud i gratitud que he sentit aquests dies, pels anys tan intensos i tan plens d’amor que hem passat junts. I que espero compensi la buidor que sent ara el meu cos, el meu cor i la meva ànima també.
Si hi tornessim... repetiria exactament el que he fet amb tu, perque amb tu no em calia anar al cinema ni anar a dinar fora ni tantes coses que haguessim pogut fer si no ho haguessim tingut tot tan complicat... m’he adonat del que m’han omplert les nostres xerrades a la terrassa, o asseguts al bancs de la Diagonal, o en algun moment afortunat que hem pogut anar a una masia... i evidentment tornaria a fer el ritual de casament tan preciosíssim que vam viure, millons de vegades més.
Junts hem disfrutat també de compartir la nostra feina, els tallers i cursos per parelles i singles, sempre unint terra i cel... un regal que portaré dins del cor mentre visqui, dinàmiques divertides i canyeres... i també boniques meditacions... i juntant les mans dient aquell “Si” nostre al final del taller, sentint i cel.lebrant tot lo que haviem crescut i ens haviem emocionat i divertit... nosaltres... i ells....
He tingut la gran sort de contar amb un company de vida alhora que company de feina... i de fet ara he perdut els dos també.
M’ha agradat cel.lebrar l’homenatge del dissabte en el mateix lloc que vam fer quasi tots els nostres tallers... l’últim taller junts.
Gràcies Ignasi per haver estat el meu millor amic i confident, amant, còmplice, company de camí, company de feina i de jocs, company de barranquisme també a la vida, i sobretot, sobretot, mestre.
Sempre t’estimaré i estaràs en el meu cor.
Una abraçada de cor, d’aquelles que sento que encara em fas…
La teva Àurea

No hay comentarios:

Publicar un comentario